Dissabte és la prova comuna.
Cal asserenar l'ànim i apaivagar els nervis.
A la panxa es tiben tots els nusos de l'ansietat.
Quan el soroll del nostre pensament deixa pas a la serenor del silenci interior és quan som nosaltres mateixos. És a les hores quan hi veiem clar.
L'evanescència de les expectatives és tant lenta! I dol tant!
Esmolem l'acuïtat de les nostres petites neurones i posem-les a treballar.
Hem estat a l'aixopluc de la Gloria fins ara. És hora d'alçar el vol.
Segur que ella, del niu estant, ens diu: voleu alt fillets, voleu alt.
El nostre millor tribut de gratitud envers ella és aquest volar alt.
El nostre èxit és el seu.
Per últim, recordem: no fracassa qui no ho assoleix el primer cop, sinó qui no ho torna a provar.
jueves, 7 de mayo de 2009
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario